Frito

El frito es preparava al mes de desembre quan es matava el porc, i es reservava per a les èpoques de més treball i esforç, per exemple, la sega. A Bel s’encetava el frito el diumenge de Pasqua. El posaven a escalfar a la paella i hi afegien ous remenant-ho tot. Segons Mª Tere Prades del Boixar, es feien unes llonganisses menudes amb la llengua del tocino, els ronyons, etc. També es guardava per a la matança la carn de conill i pollastre, que es fregia per poder omplir les olles i guardar-ho. Al Molí de l’Abat, una de les èpoques en què més es menjava el frito era al setembre, quan es collien les avellanes. Es fregia ceba i tomaca, s’hi afegien les tallades de frito i el resultat era un plat molt complet. A més a més, també se servia als anomenats “visteros”, que eren el xic joves que anaven als pobles per veure quines xiques volien o no festejar.

Tallarem la costella i el llom, ho salarem i ho deixarem reposar durant un dia. Passades les vint-i-quatre hores, primer fregirem en abundant oli la costella, ja que deixa una mica de greix que farà més bo el llom. Quan la carn s’haja refredat, la posarem en una engerra coberta d’oli de oliva, procediment que farà que es puga conservar durant sis o set mesos. També podríem fregir-hi botifarra o xoriç, i conservar-ho de la mateixa manera.