Recórrer els camins de la Tinença és una oportunitat única per descobrir la extraordinària biodiversitat que ens envolta. Amb una mica de paciència i mantenint el silenci, és possible observar molts d’aquests animals en el seu hàbitat natural, sempre des del respecte i sense alterar-ne el comportament. Pel que fa a la fauna, la diversitat d’hàbitats —boscos de pi i roure, cingles, barrancs, rius i zones de muntanya— ofereix refugi a nombroses espècies, algunes de les quals són escasses o protegides. Entre els grans mamífers hi trobem la cabra hispànica. També hi viuen el senglar, el cabirol, la guineu, el gat salvatge, la fagina, la geneta, el teixó i l’esquirol, a més de diverses espècies de ratpenats que desenvolupen un paper essencial en l’equilibri dels ecosistemes. El cel de la Tinença és dominat per les aus rapinyaires. L’emblemàtic voltor comú, l’àguila daurada, l’àguila cuabarrada, l’àliga calçada, l’astor, l’esparver i el falcó pelegrí troben en els cingles un lloc idoni per nidificar. També hi habiten el duc, el gamarús i altres rapinyaires nocturns. Observar un Trencalòs (Gypaetus barbatus) planant sobre els cingles de la Tinença és una experiència excepcional. Els rius i barrancs conserven una bona qualitat ambiental i acullen diferents amfibis. La fauna es completa amb una gran varietat d’ocells així com una extraordinària biodiversitat d’insectes i papallones, indicadors de la bona salut dels ecosistemes. Caminar pels boscos de la Tinença és endinsar-se en un dels espais naturals més valuosos de la serralada prelitoral mediterrània. La Tinença de Benifassà acull una de les masses forestals més extenses i ben conservades del País Valencià. La diversitat d’altituds, orientacions i tipus de sòl afavoreix la presència d’una gran varietat d’espècies arbòries, que conformen paisatges que canvien i provoquen un esclat de colors especialment al canvis de les estacions. Els boscos estan dominats pel pi roig (Pinus sylvestris) i el pi blanc (Pinus halepensis), als quals s’afegeixen el pinassa (Pinus nigra) i, en alguns indrets, el pi pinyer (Pinus pinea). A les zones més fresques i ombrívoles prosperen les rouredes de roure valencià (Quercus faginea), mentre que a les vessants més seques és habitual la carrasca (Quercus ilex), un dels arbres més característics del paisatge mediterrani. Als barrancs i cursos d’aigua hi creixen espècies de ribera com el freixe de fulla petita, els salzes, els pollancres i els àlbers, que aporten frescor i refugi a nombrosos animals. En alguns racons especialment humits també es poden trobar aurons, teixos i algun exemplar de grèvol, espècies de gran interès ecològic. El sotabosc és igualment ric i divers. Hi predominen el boix, que dona nom al poble del Boixar, el ginebre, la savina, el galzeran, el marfull, l’arç blanc, el roser silvestre i diverses plantes aromàtiques com el romaní, la farigola, l’espígol i la sajolida, que perfumen els camins durant bona part de l’any. Aquí hi trobareu diferents rutes amb arbres monumentals (Pi Gros, Els Fajos del Retaule, El Pi de Peiró, els Tíl·lers del barranc de Coratxà, El Pi de les dotze branques, Les Carrasques, el Càdec i el Pi de Pitxí …) Durant el recorregut, també tindreu moltes possibilitats d’observar part de la rica fauna que habita aquest territori.